Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…

Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la MarinaAlta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la MarinaAlta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la MarinaAlta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat…

Tot i que aquest terme resta molt imprecís, hom no pot parlar pròpiament de marina si no hi ha una certa ordenació lleis, ports, organització, bases, etc i un nombre mínim de vaixells amb una capacitat mínima En termes generals, hom pot distingir dues classes de marina la marina de guerra i la marina mercant, però actualment existeixen altres especialitats marineres, com la marina de pesca, l’esportiva i la científica La marina ha anat tradicionalment lligada amb el comerç, sobre el qual ha influït decisivament i del qual ha rebut els impulsos principals De fet, ja a l’edat antiga alguns…

La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la MarinaAlta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels…

Gairebé tota la marina mercant mundial és equipada per companyies privades de navegació, però hi ha unes lleis internacionals que regulen les pràctiques marítimes, tant pel que fa al transport com a la navegació, al personal, etc La conferència de Ginebra sobre el dret de la mar 1958 codificà el dret consuetudinari vigent fins aleshores per a les diverses marines dels estats Fou admès que, com a norma general, un vaixell en alta mar és sotmès només al dret internacional i a les lleis de l’estat de la bandera la nacionalitat dels vaixells mercants és determinada en…

És pròpia dels penya-segats del litoral marí

El desplaçament de les masses d’aigua Malgrat la seva relativa imprecisió, encara ara s’utilitza molt la definició i la distinció de “ masses d’aigua ”, especialment quan unes difereixen força de les altres, tenen un origen diferent i, secundàriament, es troben al llarg de superfícies actives, com a conseqüència de moviments diversos que poden incloure ruptures i lliscaments al llarg de fronts, com també processos de mescla La circulació geostròfica Molt d’interès ha tingut i té l’estudi de la relació geostròfica entre els corrents marins i la distribució de la densitat de l’aigua El vent és…

Fou fundat el 1975 La temporada 2002-03 es proclamà campió de grup de primera territorial i assolí la preferent, la categoria més alta en què jugà 2003-05 Jugava al camp Julià de Capmany

Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…